Categories
Actualitat Articles

Només els llogaters salven els llogaters

Només els llogaters salven els llogaters. La Vaga de Lloguers a Mallorca, la lluita per l’habitatge en plena pandèmia.
AUTOR: Marky V. | Twitter: marky_vj
IL·lustracions: Marco dot | Twitter: sublinismo

El 1 d’abril, va començar la Vaga de Lloguers a Mallorca convocada pel Sindicat de Llogaters. Al mateix temps sortien convocatòries similars per tot l’Estat i es creaven comitès de vaga a desenes de barris i pobles. Aquí el comitè es va formar principalment amb membres del Sindicat de Llogaters i Stop Desnonaments. Per entendre la transcendència que té la vaga basta saber que aquesta és la primera vaga de lloguers que es fa a l’Estat Espanyol des de 1931. En aquella ocasió va ser impulsada per la CNT, els sindicats de barri i els comitès de defensa.

He parlat amb un afiliat al Sindicat per conèixer de primera mà com es va desenvolupar la vaga.

Com va començar la Vaga a Mallorca?

Durant la segona quinzena de març Stop Desnonaments va començar a rebre un munt de cridades de llogaters que no podien pagar. El sindicat s’havia de posar en marxa sí o sí. Va sorgir la idea de crear un comitè conjunt i fer una vaga de lloguers ja que hi haurà impagaments massius. Com més n’hi hagués i més organitzats fossin, més fàcil seria aconseguir els objectius. Es varen fer un parell de reunions i es va decidir fer-ho. S’ha de dir que el fet de que es convoqués primer a Mallorca i Canàries va ser decisiu perquè els sindicats a la península es decidissin a convocar.

Quants vaguistes es van sumar?

Vaguistes que impaguin i hagin contactat amb el sindicat no en tenim una xifra exacta però a Mallorca parlam de prop de 600. Aquesta vaga també va tenir un efecte de crida de gent que no va arribar a contactar amb nosaltres però que va fer vaga, el problema és que tota aquesta gent no la tenim censada.

Només hi va participar gent per necessitat o també hi havia gent per convicció i solidaritat?

La vaga es va plantejar per a donar cobertura als impagaments. No es va plantejar com una vaga de centenars de milers de llogaters que impagassin tot i poder pagar. No és la revolució dels llogaters. Des del principi vàrem veure que encara hi ha molta por i poca organització. Aquesta organització que s’ha generat comença a tenir una estructura i molts de companys que es senten empoderats, cosa que no teníem abans. Durant el confinament no érem capaços d’arribar al conjunt dels llogaters. Per tant no hi ha hagut una vaga massiva en la que es pugui comptar un gran percentatge vaguistes. Qui hi ha participat és gent que s’ha vist que no podia pagar en aquell moment o veien que d’aquí uns mesos no podrien perquè s’estaven gastant el que no tenien. Ha estat una vaga per donar cobertura política als impagaments que tanmateix s’haguessin donat i començar a organitzar els llogaters.

Com es va desenvolupar la vaga? Quines dificultats vàreu tenir?

La principal dificultat va ser el confinament. El fet de no poder ser al carrer, no poder aferrar cartells, no poder fer pràcticament res, va limitar molt la participació. Estàvem obligats a fer-ho tot virtual. La falta de mitjans informàtics fiables va fer que no es pogués fer un seguiment actiu de tots els casos. Això va ser la nostra principal dificultat perquè quan hi havia més força no ens podíem trobar al carrer. Quan vàrem poder trepitjar el carrer ja havia perdut certa força perquè uns ja havien aconseguit rebaixes del lloguer, altres havien deixat el seu pis perquè tenien on anar i no volien arriscar-se a acumular deutes. Els que segueixen lluitant a dia d’avui són els que no tenen cap marge, no tenen on anar. Encara no hi hagut ni un sol desnonament per lloguer a cap company perquè tot s’està retardat un poc.

La majoria de llogaters ens han arribat per problemes i es transformen en vaguistes quan arriben perquè impaguen o perquè veuen tenen drets i no han d’estar pagant lo que no tenen.

Hem trobat casos de gent que per pagar el lloguer han demanat doblers a familiars que estaven en situacions iguals que ells i que ara no els hi poden tornar perquè pensaven que farien feina durant la temporada turística però com que ha estat un fracàs ara estan sense poder pagar ells i els familiars. Tot per pagar a un arrendador que no necessita els doblers. Ha generat molts de problemes familiars. Això és una de les coses que hem volgut tallar.

També hem hagut de combatre l’assetjament immobiliari. Un llogater no pot fer vaga si no sap superar l’assetjament. Si no sap que no el poden engegar d’un dia per l’altre, que el propietari no pot entrar dins la casa i que té un mínim de drets no tindrà alè per exigir res. Això ha estat una feina primària.

Un dels obstacles per aquesta feina han estat les mesures del govern que han anat a desactivar la vaga. Si aquestes mesures les hagués pres un govern de dretes segurament haguessin generat més rebuig. Així i tot els llogaters han tingut consciencia de que aquestes mesures no eren cap solució. Hi hagut una animadversió absoluta a demanar els microcrèdits, molts de bancs ja no els ofereixen ja que ningú els demana. Les ajudes que prometien tant les de l’IBAVI que es donen cada any com les especials pel COVID no arriben i en els casos d’impagament no les podran cobrar abans del desnonament i després tampoc ja que s’haurà extingit el contracte. Quan els llogaters han comprés com són aquestes ajudes les han rebutjat obertament. Hi ha hagut un coneixement dels llogaters de com funciona el sistema, encara que sigui molt primari.

Amb quins col·lectius o organitzacions vàreu col·laborar?

No et sabria dir tot el llistat però record que les Joventuts Llibertaries es varen adherir els primers. També s’hi varen sumar municipalistes com Crida per Palma i de l’Esquerra Independentista com la CUP i Arran. Bàsicament eren col·lectius alternatius.

I de fora de Mallorca?

Sobretot els companys del Sindicat de Llogateres de Gran Canaria i el de Vallcarca i en menor mesura l’estructura que es va crear amb la Red Estatal de Comités de Huelga i la campanya “Suspensión Alquileres”. Uns que també van ser dels primers en donar-nos una ajuda molt important van ser els companys de l’associació 500×20 que té presencia per diferents llocs de la península i duen des del 2006 defensant el dret a l’habitatge. Han fet videoconferències diàries, ens han ajudat a millorar les aportacions a les taules reivindicatives i han afinat molt més que alguns sindicats de la península en el tema de les reivindicacions.

Quina relació teniu amb Suport Mutu, una altre iniciativa que com la Vaga de Lloguers va sorgir durant el confinament?

Els dos vàrem sortir d’aquells moments de caos durant les primeres setmanes de confinament. Hi va haver un contacte caòtic. Ells donaven el contacte del sindicat a gent que necessitava assessoria o el que sigui. Més enllà d’una col·laboració a nivell de contacte si que hi ha hagut municipis en els que s’han fet coses conjuntes, sobretot en necessitats bàsiques molt greus de companys de Llucmajor. Hi havia vegades que es trobaven els companys que eren els mateixos als Comitès de Vaga o Suport Mutu com va passar a Lloseta, centre de Palma, a Son Gotleu, etc. La informació és molt caòtica, sovint s’ha col·laborat i ni ens hem entemut molts de companys perquè ha estat molt natural.

Que heu aprés de la vaga?

Que per molt que la necessitat faci virtut hi ha organismes de lluita que no es poden improvisar d’un dia per l’altre i que el moment d’interès més àlgid que ha estat durant el confinament ha estat el mateix en el que no hem pogut sortir al carrer. La pressió de l’aparell estatal i les maniobres del govern per desactivar la vaga han aconseguit que aquest moviment no fos massiu. S’ha consolidat un moviment dels llogaters però no s’ha aconseguit fer una vaga explosiva que canviés les lleis en quant a lloguers. Simplement s’han fet quatre maquillatges que no resolen res.

També s’ha destapat el fet de que moltes vegades el propietari que fa més mal és el particular. Si té lleis que li permeten actuar com un salvatge, com un fons voltor o un banc les utilitzarà amb major virtut i sort que aquests. De fet la majoria de desnonaments els estan executat particulars. La gran majoria no necessiten aquests doblers però es senten amb el dret absolut de cobrar i punt, independentment de si el món sencer es cau. El discurs s’ha de centrar en els propietaris i en la defensa dels llogaters, independentment de si són bancs, fons voltors, etc.

Com veus el futur en matèria d’habitatge i desnonaments?

En matèria d’habitatge veig que no hem aconseguit cap dret i que les mesures que s’estan proposant no tenen cap efecte. Ara els lloguers baixaran un poc però els ingressos han baixat molt més. Per tant s’espera un allau de desnonaments ara i en el futur si no hi ha canvis legals i en la relació de propietat. Ara mateix tenim un creixement dels procediments, hi ha més demandes que mai. Per octubre l’augment dels desnonaments serà molt fort.

Quines conclusions finals en trauries de tot?

Que només els llogaters salven els llogaters. I que fa falta la gent militant que no es sotmet a organitzacions amb interessos aliens als treballadors i els llogaters. Necessitam que tots aquests companys que tenen experiència, coneixements i criteri mos donin una bona empenta.

Hem de passar d’aquesta resposta desesperada a una onada de lluita que no en deixi passar ni una. Que qualsevol vaga de lloguers en el futur pugui donar una resposta més sistemàtica, menys desesperada i més organitzada.

Podeu seguir al sindicat a les seves xarxes socials i contactar al telèfon 603256511 o al correu sindicatllogatersmallorca@gmail.com