Categories
Actualitat Territori

OBRIM LA DEMOCRÀCIA? ESTAM A TEMPS!

SOBRE L’ASSEMBLEA CIUTADANA DE MALLORCA PEL CLIMA

Acció de XR Mallorca per demanar una Assemblea Ciutadana pel clima 20/08/2021
Acció de XR Mallorca per demanar una Assemblea Ciutadana pel clima 20/08/2021

 

AUTOR/A  Comissió Assemblees Ciutadanes XR       CONTACTE AUTOR xrmallorca@protonmail.com

El 19 de novembre va arrencar un procés democràtic carregat de potencial, l’Assemblea Ciutadana de Mallorca pel Clima (ACMC), cosa que va fer de la nostra illa la primera comunitat a realitzar una experiència d’aquest tipus. Ho reclamen moviments per la democràcia i ecosocials a tot el món com una manera de superar el bloqueig polític davant l’actual intersecció d’emergències. L’organització és a càrrec d’un equip de la UIB, el finançament ve de l’European Climate Foundation i compta amb el suport de Govern i Consell de Mallorca.
La democràcia participativa i directa disposa d’una àmplia gamma de mecanismes democràtics que ha superat la prova de l’experiència. Cadascun d’aquests s’ajusta a una determinada situació o àrea de la vida pública. El mecanisme de l’AC és el més apropiat per encaminar la política davant qüestions de llarg termini, complexos i polaritzants que condueixen al bloqueig polític, la negació de la realitat, l’evasió del problema i el seu agreujament. Les AC s’emmarquen en la Democràcia Deliberativa, un conjunt de pràctiques que fomenten la presa de decisions basades en l’aprenentatge, la reflexió, l’escolta i l’empatia, una negociació reflexiva i acurada entre les parts implicades i afectades. Una AC és una manera d’integrar experiència i diversitat, prenent l’experiència tant de figures expertes com d’agents socials implicats en un assumpte determinat com l’experiència i diversitat de necessitats i interessos del conjunt de la societat, en un procés multifacètic i robust que facilita la construcció d’un programa polític amb participació de totes les parts.

ENFRONT DE LA POSSIBILITAT DE COL·LAPSE: DEMOCRÀCIA
Comencem per explicar per què ho necessitem i, a més, és essencial que funcioni. I és que davant la megacrisi -climàtica i ecològica, energètica i de recursos, alimentària, geopolítica i de civilització tecnoindustrial globalitzada…- la democràcia parlamentària de partits -per si sola- condueix al col·lapse i a l’extinció. Necessitem superar l’actual model per, almenys, cinc raons:
1) El curtterminisme del període de legislatura impedeix traçar plans estables sobre aquestes qüestions, totes de mitjà i llarg termini.
2) Màrqueting electoral: partits i governs calculen les seves polítiques sobre la base de sondejos d’opinió en comptes d’escoltar directament la gent. S’exclouen les qüestions poc vendibles com una crisi civilitzatòria.
3) S’acata l’agenda oculta de lobbies poderosos.
4) Ideologies limitades i polarització que impedeixen l’emergència de la saviesa col·lectiva en una emergència que transcendeix tot el conegut.
5) Confusió, desinformació, fake news i postveritat en comptes d’aprenentatge i debat col·lectiu.

VALORACIÓ DE L’ACMC: 
La convocatòria implica un reconeixement de la insuficiència del marc polític actual per a la presa de decisions necessàries. Però, és fiable? Compleix garanties de qualitat? Quin nivell de potencial té?

PUNTS POSITIUS:

Garanties i encerts
1) Compleix més estàndards que l’AC Estatal finalitzada al maig 2022.
2) Vinculació de les mesures: Govern i Consell han adquirit un compromís de portar a terme les propostes amb un 90% o més d’aprovació. Encara que no hi ha garanties que un govern diferent assumeixi aquest mandat.
3) Garanties en el sorteig: l’entitat que coordina el sorteig estratificat és Sortition Foundation, organització internacional amb anys d’experiència en aquesta activitat.
4) Les assembleistes gaudeixen de cures i facilitats a la participació: es protegeix la seva identitat durant el procés, se’ls compensa econòmicament i s’ofereixen facilitats per la seva participació efectiva en el procés.
5) Facilitació de grups: clau per a facilitar l’empatia, la inclusivitat i la creativitat de les persones de l’Assemblea, així com el seu benestar emocional.
6) Credibilitat de les sessions que hem pogut seguir a la pàgina de l’Assemblea: reconeixement de complexitat, preguntes intel·ligents de les assembleistes, satisfacció expressada…

PUNTS NEGATIUS:

Estàndards incomplerts
1) Temps insuficient per a deliberar adequadament. Altres Assemblees Climàtiques duren almenys deu dies, mentre que aquesta ofereix només la meitat, cinc dies per a tot (!). La Democràcia Deliberativa requereix temps per escoltar, aprendre, reflexionar, explorar punts de vista, negociar resolucions i condicions que harmonitzen. Preocupa que tal brevetat a penes permeti reproduir una llista de propostes prefabricades ni enriquir la informació amb altres punts de vista. Altres punts fracassen per la mateixa limitació.
2) Difusió insuficient. La legitimitat social va en relació directa a la difusió del procés a fi de generar interès, espai per dubtes i crítiques constructives, aportacions i validació social perquè resulti transformador. Quanta gent al carrer coneix l’ACM, sap com funciona o quin n’és el potencial?
3) L’Assemblea manca d’autonomia per a convocar experts que no estiguin prèviament seleccionats. Hauria de poder cridar a altres punts de vista per contrastar i completar la seva perspectiva.
4) L’Assemblea no pot rebre comunicacions que no estan prèviament acordades. Això impedeix l’intercanvi d’una part del saber i la intel·ligència col·lectiva amb l’Assemblea.
5) Absència d’una comissió de seguiment independent que reuneixi diferents actors socials per a afavorir les garanties del procés.
6) Finançament insuficient: Idealment, seria 100% pública i suficient per a garantir l’absència d’agendes ocultes i assegurar el compliment del conjunt d’estàndards essencials. El car és col·lapsar, finançar una AC resulta, en comparació, molt econòmic.
7) Deixa fora Menorca, Eivissa i Formentera impedint una oportunitat justa per al conjunt de la societat de les Illes Balears.
8) Arriba després de la política; Llei de canvi climàtic, assignació fons Next Generation…

QUÈ SOM A TEMPS DE MILLORAR?

Demandes de millora
1) Estendre el procés com a mínim un dia en la sessió final de conformació definitiva de les propostes.
2) Portar a realització les propostes que tinguin un 80% (no el 90%) o més de suport com és habitual en moltes ACs.
2) Difusió massiva de les intervencions d’expertes i agents socials, encara que sigui en diferit, per a incloure la ciutadania en el procés d’aprenentatge i discussió. Encara que les sessions estan disponibles a la pàgina web de l’assemblea, el procés hauria de cobrir-se en canals públics i privats. La premsa hauria d’implicar-se en cobrir les sessions. Sempre pensant en el bé comú. Podria haver-hi una campanya creativa de difusió per part de l’organització. Està succeint? Difonguem l’assemblea JA!
3) Dinamitzar la implicació d’actors socials perquè realitzin aportacions a l’AC.
4) Que les propostes es tinguin en compte en la redacció del Pla Territorial Insular del Consell i el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern que defineix zones de desenvolupament prioritàries per a la implementació d’energies renovables. A fi de resoldre el conflicte entre parcs fotovoltaics i terres cultivables: ja hi ha agricultors expulsats dels seus camps en un moment en què la Sobirania Alimentària hauria de ser prioritat.

QUIN POTENCIAL TÉ L’ACMC EN AQUEST MOMENT?
Els nivells d’efectivitat d’una AC poden mesurar-se en tres nivells d’assoliment polític-social. 1) Propositiu: que l’AC generi propostes deliberades i útils. 2) Formatiu: que gràcies a la difusió massiva representi una experiència de reflexió i aprenentatge per a la població. 3) Transformatiu: el més ajustat a la intersecció de crisi actual, aconsegueix canalitzar una ona de polítiques ambicioses i valentes en un clima social d’estabilitat i harmonia. De moment l’ACMC reuneix condicions per ser, bàsicament, del primer tipus, propositiu, i, si arriba al segon (informatiu) i tercer (transformatiu), dependrà en bona part de la societat civil durant i després del procés.

Des d’Extinction Rebellion la nostra posició és ferma a escala internacional: rebutgem el greenwashing institucional i en la nostra Tercera Demanda demanem ACs que acompleixin les garanties per a resultar transformadores -si no les acompleixen, no ens representa. Des de 2019 hem vist resultats mediocres en l’AC estatal pel clima, la del Regne Unit, Escòcia, Alemanya, la Francesa, o una AC gairebé invisible ara en curs a Barcelona. Nombrosos col·lectius i moviments demanen ACs vinculants i amb garanties: a Catalunya ho demana la Xarxa per la justícia climàtica, en la resta de l’estat ho demana la Marea Deliberativa, intel·lectuals varis, i la discreta AC estatal va rebre al·legacions de gairebé cent organitzacions que demanaven millores a les seves garanties, cosa no es va produir.

QUÈ FEM COM A MOVIMENTS SOCIALS I CIUTADANIA?
1) Aprendre quins són els estàndards que atorguen capacitat transformadora a les AC (XR els difonem per les nostres xarxes).
2) Seguir les sessions, ajudar a difondre-les, aprendre i fomentar el debat.
3) Exigir a mitjans de comunicació la retransmissió del procés.
4) Assegurar-nos que la classe política mantingui el seu compromís a rebre les propostes de l’AC. I si Govern i Consell fan un Macron? La força del carrer i l’acció directa noviolenta com a últim recurs.
5) Si sorgeix un Sans Filtre* de Mallorca, secundar-ho. Sans Filtre és el moviment de les Assembleistes participants en l’AC francesa que es van organitzar després del procés per a defensar el valor de les seves mesures que el president Macron va rebutjar de forma gairebé total.
6) Demanar més i millors processos democràtics i que les ACs s’instal·lin com a mecanisme permanent (com acaba de passar a Brussel·les), tant per a aprofundir en la intersecció de qüestions del clima com per a altres tants temes complexos i de llarg termini (sobirania alimentària, transició laboral justa, gestió de pandèmies, xarxa 5G…).

UN MITJÀ EN SI MATEIX O NOMÉS EL PRINCIPI?
Continuen apareixent més ACs en el món, les últimes a Guipúscoa, Tolosa i Catalunya, com a part del que s’ha anomenat l’«Ona Deliberativa». En aquest moment de tensió generalitzada necessitem una transformació cultural i democràtica basada en el respecte, empatia, intel·ligència col·lectiva, cultura de suport mutu i confiança enfront de la possibilitat de col·lapses múltiples. Per la regeneració de sols, ecosistemes i relacions: Obrim la Democràcia!

XR Balears. Som societat civil organitzada, ens necessitem i, si vols col·laborar-hi, aquí t’hi esperem

Facebook, Instagram, Twitter: XR Mallorca

xrmallorca@protonmail.com

Pàgina del procés: https://www.assembleapelclima.net

Categories
Articles Història

Son Coletes: de barbàrie feixista a memòria antifeixista

TEXT: Tomeu miquel | @Btomeumiquel
Foto: Lluís Vecina Rufiandis

“La història s’escriu amb la sang de qui perd”. És un tòpic, però no per això és menys pertinent. Som nosaltres, com a societat, qui tenim el poder de posar èmfasi en determinats elements del passat. No ens podem resignar a que el que ens contem de la nostra pròpia història sigui el que ens diuen els relats que s’han institucionalitzat. La voluntat de controlar, les dificultats per convèncer i la necessitat d’imposar-se són part essencial de l’entramat hegemònic. La cultura de la por arrela; l’estratègia del terror és implacable. A Manacor, un dels principals nuclis de la repressió feixista a Mallorca, encara fins al dia d’avui, se sap el que s’ha volgut que se sàpiga.

Categories
Articles Cultures

El punk no mor…

Text: tomeu canyelles | @tomeudeportol

El punk no mor, diuen, però què passa quan ho fan persones que l’emmirallen? Aquests darrers anys –2019 i 2020– han estat especialment tràgics per a l’escena del punk illenc. Mallorca perdia als seus dos patriarques majors: Rafa Aguilar (Eskoria) des de la Part Forana i Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) des de Ciutat, traçaren les línies mestres d’una subcultura quan aquesta encara era vista per molts com una moda passatgera, extravagant.

Categories
Articles Cultures

“Si vius a la Soledat, creixes pensant que pots acabar a dins la presó”

En la casa grande. Relats contra la presó i la repressió
Text: Pere J. Garcia Munar | @pjgarciamunar

En Pep Capó Rosselló –Pep Punki pels amics– és, possiblement, un dels millors escriptors actuals d’aquesta terra. En la casa grande (Calumnia, 2019) és el seu tercer llibre de relats breus després de Canciones para Elena (Insomnus, 2009)  i Vivo en la Soledad (Calumnia, 2015). El llibre és fruit de tot un procés i sorgeix de la necessitat de contar les seves vivències després de treballar gairebé cinc anys a la presó com a tècnic de manteniment a una d’aquestes empreses enormes que fan de tot a tot arreu.

Categories
Articles Entrevista

Terranostra. Supermercat cooperatiu

Text: albert HERRANZ
Il·lustracions: Ariadna suari | @arisu.ari | paula franco | @paudedau

M’he reunit amb na Maria i en Txiqui per parlar del projecte de supermercat cooperatiu que obrirà a finals d’any a Palma. Actualment, compta amb més de 200 sòcies i amb un local a Palma. Com va essent normal en aquests dies de COVID-19, l’entrevista es va fer per videoconferència.

Categories
Articles Territori

Interrogants sobre el territori turístic balear

Text: macià blázquez | professor de geografia de la uib | @maciablazquez
Il·lustració: soma | @soma.marc

Molts col·lectius ecologistes debaten sobre la transformació territorial deguda al turisme, a les Illes Balears i a d’altres espais intensament turistificats: d’aquí a prop, a la costa peninsular o les Illes Canàries; o de més enfora: Venècia, Amsterdam, la República Dominicana, Costa Rica o Bahia, per posar l’exemple d’una nova ciutat de 40 hectàrees, Aguaduna, que es pretén urbanitzar amb capital dels Matutes.

Categories
Articles Internacional

Sostenir la vida, transformar el món.

Les defensores mesoamericanes de drets humans enfront de la pandèmia capitalista
Text: Marusia López Cruz | @MarusiaLC
Il·lustració: Petita lechatrose | @petitalechatrose

A Amèrica Llatina, com a altres regions del món, la pandèmia ha resultat ser el pretext perfecte per augmentar l’autoritarisme. Cada país del continent conta la seva pròpia història i particularitats i, fins i tot, podem veure esforços legítims a alguns del que presenten un tall més progressista per afrontar l’emergència sanitària sense recórrer a la repressió. No obstant això, a tots els casos, la resposta a la pandèmia, lluny de permetre un canvi de paradigma, està servint per profunditzar les desigualtats, afavorir els interessos del gran capital i normalitzar la por i el control social.

Categories
Articles Orquidea i la vespa

Sortir del desert: un tast de Tiqqun.

Filosofia política radical per al segle XXI. De com el vitalisme deleuzià i el joc situacionista s’hibriden amb l’acció directa i la comuna habitada a la recerca d’una revolució efectiva.

Pensàvem que el col·lapse del món tal com el coneixem arribaria amb el pic del petroli, les guerres pels recursos i el declivi inevitable del capitalisme. Però el que avui està posant en escac la nostra civilització i accelerant aquest procés és un virus, una pandèmia inesperada amb conseqüències imprevisibles a llarg termini. En el moment que escrivim aquestes ratlles, vivim una caiguda abrupta i històrica de l’economia real i un desplegament de tècniques de control i disciplinàries cada cop més dures.

Categories
Actualitat Articles

Només els llogaters salven els llogaters

Només els llogaters salven els llogaters. La Vaga de Lloguers a Mallorca, la lluita per l’habitatge en plena pandèmia.
AUTOR: Marky V. | Twitter: marky_vj
IL·lustracions: Marco dot | Twitter: sublinismo

El 1 d’abril, va començar la Vaga de Lloguers a Mallorca convocada pel Sindicat de Llogaters. Al mateix temps sortien convocatòries similars per tot l’Estat i es creaven comitès de vaga a desenes de barris i pobles. Aquí el comitè es va formar principalment amb membres del Sindicat de Llogaters i Stop Desnonaments. Per entendre la transcendència que té la vaga basta saber que aquesta és la primera vaga de lloguers que es fa a l’Estat Espanyol des de 1931. En aquella ocasió va ser impulsada per la CNT, els sindicats de barri i els comitès de defensa.

He parlat amb un afiliat al Sindicat per conèixer de primera mà com es va desenvolupar la vaga.