Text: albert HERRANZ
Il·lustracions: Ariadna suari | @arisu.ari | paula franco | @paudedau
M’he reunit amb na Maria i en Txiqui per parlar del projecte de supermercat cooperatiu que obrirà a finals d’any a Palma. Actualment, compta amb més de 200 sòcies i amb un local a Palma. Com va essent normal en aquests dies de COVID-19, l’entrevista es va fer per videoconferència.
Nosaltres: Què és un supermercat cooperatiu?
Maria: Un supermercat cooperatiu és un supermercat regentat per les sòcies. En aquest cas, som una cooperativa de sòcies consumidores i, per tant, és una propietat cooperativa qui regenta el supermercat.
Nosaltres: A aquest model, com hi heu arribat? N’hi ha d’altres a l’Estat espanyol?
Maria: N’hi ha. Podríem dir que la idea de muntar un supermercat cooperatiu va sorgir quan es va convidar Som Alimentació de València a venir al Mercat Social que se celebrà a la Misericòrdia (Palma) fa dos anys. Un soci de la cooperativa ens va explicar la seva experiència. Després, amb la intenció d’atreure més gent a la idea, es va projectar al Cine Ciutat la pel·lícula Food Coop, sobre l’experiència de supermercat cooperatiu que funciona d’ençà de fa anys a Brooklyn, Nova York. A la sortida, un grup de gent ens vàrem decidir a fer la cooperativa. Hi ha altres experiències a l’Estat espanyol, com La Osa a Madrid o el Supercoop de Mataró, per exemple. Hi ha unes quantes iniciatives d’aquest tipus.
Nosaltres: Quina va ser l’evolució de passar de xerrar-ne a fer el super cooperatiu?
Maria: Començàrem a reunir-nos. En Lluís i na Francesca dinamitzaven les reunions perquè fossin productives i posar en comú la idea que teníem la gent que ens reuníem. Vàrem anar conformant una idea conjunta i, a partir d’aquí, vàrem programar les passes a fer: ja sabem quins productes volem, com serà la figura de la sòcia, les quotes… Ens vàrem organitzar en grups de feina: uns es dedicaren a la qüestió econòmica, d’altres, al local, el tema jurídic, els productes i productors. Els distints grups feien propostes a l’assemblea i es prenien decisions. Una vegada presos uns acords ens posàrem un any per constituir-nos en cooperativa i aconseguir un local. Una gran empenta per al projecte va ser convidar una altra vegada els companys valencians i bascos perquè ens en contassin la seva experiència, quins problemes afrontaren, quin programari utilitzen. A nosaltres ens feia molt de vertigen, però veure la seva realitat ens va ajudar.
Nosaltres: Quins entrebancs heu tingut dins aquest procés?
Maria: L’entrebanc més gros que hem viscut ha estat que, amb el tema de la COVID-19, assolir la categoria de cooperativa s’ha endarrerit molt. La notaria, dur els tràmits… Teníem la pàgina llançada, però ens mancava el CIF. Vàrem voler llançar la campanya segons el calendari, però no ens va sortir bé: la pàgina va caure al cap de tres hores. Llogar un local també ha estat un tema difícil, perquè tractar amb el sector immobiliari no és fàcil, però, al final, hem aconseguit un local.
Nosaltres: Som a finals de setembre. En quin moment vos trobau?
Maria: Ara mateix som cooperativa. Ja tenim local i estam en la posada en marxa del local i fer comandes. Estam contactant amb més productores, per decidir quins productes tindrem. La pàgina web està en funcionament i estam acollint noves sòcies. Ara mateix la passa més immediata que hem de fer és una reunió per presentar les sòcies i que haurà de ser en línia, ja que és complicat ajuntar gent. Estam preparant una presentació mitjançant alguna plataforma de xarxa social i després obrirem, esperam que sigui a meitat o final de novembre. Des del punt de vista econòmic, hem rebut moltes aportacions, però també volem demanar finançament a FIARE, una banca cooperativa.
Txiqui: Nosaltres al principi volíem finançar la major part del projecte amb aportacions retornables de les sòcies, pensàrem en el micromecenatge, però no era viable pels costos i la grandària del projecte, i llavors la darrera part que ens manca es finançarà a través de FIARE, que ha finançat altres projectes cooperatius.
Maria: Nosaltres miram que tots els serveis que contractam siguin entitats afins al nostre projecte cooperatiu.
Txiqui: Contractarem la llum amb Som Energia, Internet, amb Som Connexió. Intentam crear una sinergia amb altres projectes cooperatius.
Nosaltres: El supermercat està muntat només per a les sòcies o una persona no sòcia pot anar-hi?
Maria: El supermercat no està muntat exclusivament per a les sòcies. Qualsevol persona podrà venir a comprar, però el super està pensat perquè les sòcies, com més millor, ens hi impliquem i participem de forma activa. El que volem aconseguir és una altra manera de consumir. Al supermercat oferirem productes de comerç just, de proximitat, el més ecològic possible, prescindint dels envasos de plàstics innecessaris… Tot això és com la punta de l’iceberg. Al darrere hi ha una filosofia de treball col·lectiu, de fer feina colze a colze amb les persones productores. Volem que tot plegat generi canvis, que tinguem accés a una alimentació saludable i a productes respectuosos amb el medi ambient i les persones productores. No volem consumir un producte ecològic perquè sí o perquè és saludable, sinó perquè tot això genera una transformació social. La feina cooperativa, el treball de les persones que la formam, crea xarxa i construïm des de nosaltres mateixos.
Nosaltres: Apostau per un associacionisme actiu?
Maria: Sí. Nosaltres hem estipulat unes tres hores mensuals com a quota de treball. Així com hi ha la quota econòmica dels cent euros, per al capital social hi ha tres hores mensuals. Aquestes tres hores, les hem posades simbòlicament, perquè volem que les persones que se’n facin sòcies entenguin que el que cercam realment és la implicació. Per altra banda, això farà que puguem reduir costos i tenir uns preus més assequibles. Sobretot, volem que totes les persones que se’n facin sòcies passin pel super, perquè les persones que estam conscienciades i engrescades amb el projecte hem de ser més, perquè hi ha molta feina, però si tu, en un moment, no estàs tan activa, almanco passaràs per la tenda i coneixeràs de base qui ven, com es gestiona el super, l’hauràs de cuidar, per entendre realment el procés i valorar-lo. I, també, conèixer així altres sòcies i fer comunitat. Com a sòcia, en qualque moment has de passar pel supermercat per conèixer i entendre la seva gestió.
Nosaltres: Per què vos heu fet cooperativistes?
Maria: És una idea que sempre he tengut: poder comprar d’aquesta manera i que no s’havia materialitzat mai. Aquesta necessitat sempre hi ha estat i em sembla un projecte fantàstic i en el qual crec. I que és molt afí al que a mi m’agradaria que fos la societat. Comerç just, ecologia, alimentació assequible per a tothom, treball col·lectiu… és com molt ideal!
Txiqui: Després d’estar en molts de moviments socials, pens que el consum és realment revolucionari. Sempre ens queixam dels supermercats, del que fan amb els agricultors, com tracten la gent. Crec que podem plantar petites llavors de revolució amb projectes que plantegin una alternativa al capitalisme radical que hi ha ara mateix. Em sembla superevolucionari, altres projectes també ajuden, però endur-te’n el menjar a casa, demostrant que et pots alimentar de forma conscient i conseqüent es bàsic.
Maria: Aquesta manera de fer feina conjuntament dins la mateixa cooperativa i amb altres cooperatives em sembla molt potent per donar l’esquena al sistema, del qual sempre ens queixam, però no veim la forma de fer-li front. Nedar contracorrent és difícil. Nosaltres estam fent una força, una contracorrent molt forta.