Text: tomeu canyelles | @tomeudeportol
El punk no mor, diuen, però què passa quan ho fan persones que l’emmirallen? Aquests darrers anys –2019 i 2020– han estat especialment tràgics per a l’escena del punk illenc. Mallorca perdia als seus dos patriarques majors: Rafa Aguilar (Eskoria) des de la Part Forana i Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) des de Ciutat, traçaren les línies mestres d’una subcultura quan aquesta encara era vista per molts com una moda passatgera, extravagant. Dues figures pioneres que construïren quelcom des del no-res i que destacaren no només pel seu paper fundacional, sinó també pels seus respectius retorns als escenaris ben entrat el segle XXI. Pertanyent a una generació molt posterior, la mort de Martí Garau no només fou impactant per la seva joventut, sinó per haver tallat en sec una de les trajectòries musicals més significatives de l’escena illenca al haver format part de Cop de Fona, Orden Mundial, Trau, Usura o Iron Merda, entre d’altres. Diferents mitjans locals de caire generalista recollirien entre les seves pàgines els seus òbits; potser perquè la mort d’un artista sempre és una notícia efectiva; potser perquè el que abans era un moviment cultural vilipendiat, ara –qui sap perquè– és un element d’interès general. O perquè el punk, com a bastió de la cultura no oficial, ha aconseguit la visibilització i dignificació que històricament, per incòmode i nociu, se li negava. Necessitava aquesta visibilitat? Mai fou l’objectiu! Necessitava una dignificació? Tampoc: ja era digne molt abans!
Senzillament, Rafa, Martí i Jaume importaven i tot el que s’hagi pogut fer en honor seu –des d’un article a premsa a instal·lar plaques memorials, com les que ara decoren el pati dels locals de Son Pardo, fins arribar a la jornada “Cap com tu”, el 12 de setembre de 2020, en la que es presentà un especial del fanzine Niu de Rates dedicat a Martí– forma part d’un tribut comú a la seva memòria. Front el dolor de la pèrdua i el buit de l’absència, l’homenatge esdevé una forma de resiliència necessària per celebrar la seva vida. Haver-los conegut; haver-los gaudit. El Catipilar Fest a Ses Voltes (2001), dedicat a Juan Miguel Pieras (baixista de Cerebros Exprimidos), va servir per reunir damunt d’un mateix escenari a algunes de les bandes més destacades de la seva generació. El record de Gabi Ramis, baixista de Painful, planejà sobre les dues edicions del Guarpet Tur i, més concretament, de la banda Fast Food Society, que, d’alguna manera, reviu a cada concert l’esperit d’un amic absent. El 2010, prop d’una vintena de bandes actuarien a Can Maieta (Inca) en homenatge a Pitxon; un altre grapat a Ses Voltes el 2014, en la festa celebrada en honor al llibertari Víctor Cirer López, músic i poeta creador de versos tan profètics com «Desde ayer, el sol en el barrio es sólo de quien pueda pagarlo». Tal vegada, Luis Buho d’Alterkado Sonoro, desaparegut també en el 2020, pugui veure materialitzada la seva ofrena escènica; la mateixa que tingué el difunt José Manuel Poyatos, Lolo, baixista dels primers Eskoria. Recordar-los és reviure una llarga llista de baixes que començà el 1988 amb el suïcidi de Prim, líder dels maonesos Kozina Kanibal: el primer punk, algú digué, caigut a les Illes Balears.
L’idea de mort reforça encara més el sentiment general d’una escena que, des del seu bessó, espera amb preocupació un relleu generacional que no acaba d’arribar; un envelliment progressiu que quedar amplificat amb el dolor de cada comiat. Retrunyen les veus de Rafa, Jaume i Martí des dels altaveus, com si la ràbia del seu missatge impedís que se’n vagin del tot. Recordar-los potser no sigui una forma de nostàlgia, sinó una manera d’estimar el que van ser i –encara– són.
…Envelleix
Text: iñaki
Malgrat les pèrdues i les noves normalitats, l’escena subterrània continua activa, com ho demostra aquest llarg llistat de referències discogràfiques presentades aquest mateix any:
Nous discos de bandes veteranes com The Quatermass amb «Welcome to rock´n´roll city». Síndrome de abstinenciavan presentar «Miedo», avançament d’un nou disc.
Bay city killers van començar l’any amb el seu «Delivery of goods». Mentre que recentment Queen Marsa van presentar el seu EP debut. La Rage ha gravat nous temes aquest estiu en Sonic Drive Studios.
Des de Menorca, Banda des fermer en vinil 7″ «Necrofemer» i Fornaris ha fet còpies artesanals de la seva demo. A més, Svnya han gravat temes en Impala uno.
El Metall resisteix. B.R.U.T van presentar el seu «Verí» just abans del tancament. Treballs nous de Unbounded Terror«Faith in chaos», «Erasing the past» de Golgotha i Deadwood tree amb «Mourn».
Edicions en casset com un directe de Marasme en l’Atomic fest 2019 i la demo de Rotax gravada en DST Studio.
Hardcore a vinil com «En salvaje conflicto» de Sickside o el tercer d’Usura «Duelo».
Sangre en Polvo amb un dub en un single 7” «Vespre amb tu», primera referència del segell i distribuïdora Maltraste rècords.
I en molts altres locals el soroll continua conspirant. Punyal i Bad taste assagen amb nous bateries, les Haus frauenpresenten aviat el seu vinil 7”… i potser una colla d’adolescents fartes d’aquesta merda decideix muntar una banda sense saber tocar però amb molt a dir.